![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 octubre 1935 ![]() Buenos Aires (Argentina) ![]() |
Mort | 13 abril 2014 ![]() Sevilla (Espanya) ![]() |
Causa de mort | infart de miocardi ![]() |
Catedràtic | |
![]() | |
Dades personals | |
Nacionalitat | Argentina |
Formació | Universitat de Buenos Aires Universitat d'Essex |
Es coneix per | Postmarxisme |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia, filosofia política i teoria política ![]() |
Ocupació | Filòsof |
Ocupador | Universitat d'Essex Universitat de Buenos Aires ![]() |
Interessat en | Populisme ![]() |
Influències | |
Influències en | |
Família | |
Cònjuge | Chantal Mouffe ![]() |
Premis | |
![]() |
Ernesto Laclau (Buenos Aires, 6 d'octubre de 1935 - Sevilla, 13 d'abril de 2014)[1] va ser un teòric polític argentí freqüentment anomenat postmarxista. Era investigador, professor de la Universitat d'Essex, i doctor honoris causa de la Universitat de Buenos Aires, la Universitat Nacional de Rosario, la Universitat Catòlica de Córdoba, la Universitat Nacional de San Juan i la Universitat Nacional de Córdoba. Entre els seus llibres més esmentats hi ha Hegemonía y estrategia socialista i La razón populista. Era director de la revista Debates y Combates.[2]
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search